Texts

Convida a la pau

Recerca del despullament, neteja per mitjà del buit, però aquesta purificació
no pretén ésser excessivament freda ni excessivament minimalista. En els confins de l'abstracció l'ésser humà resorgeix, resorgeixen l'emoció i la vida. El traç de Del Aor vibra, les figures geomètriques tremolen, imbuïdes de sensualitat.
L'harmonia és el resultat de la tensió
entre el buit i la plenitud. En el cas de Del Aor, el buit crea una platja
de meditació: en les seves darreres teles, molt sobres, fa servir una paleta reduïda als colors primaris, i la seva calmada simetria convida a la pau interior.
L'ull viatja al ritme de les correspondències subtils entre els volums
i els plans, i es deixa encisar per l'equilibri de forces entre la materialitat
de les obres i la captura de la immaterialitat de l'espai.

V. R. Midi Libre

Banyada en llum

Actua per lleugeresa i simplicitat, com cercant el traç definitiu. Els seus colors, els seus signes, banyats en llum (més que color, els seus quadres són llum), són indescriptibles com la felicitat, que intenta fer perceptible. La composició és simple i armoniosa, fins i tot armonitzant, ja que l'observació freqüent de les seves teles aporta aquesta sensació. És el transcurs vital a la inversa: correm cap a la infància amb una innocència purificada per un cor pur i anys de treball.
La seva pintura somriu al cor.

Jaume Galmés

On ha anat el nenúfar?

Els llisos es desmarquen d'aquesta angoixa. Queda bruscament llimada.
No en queda més que una capa rectilínia, totalment rentada, sense cap relleu. El llis queda com un color únic, un fons que es manté,
un resplendor. D'improvist arriba una ombra, la primera, la que per fi porta la verticalitat. Sobre d'ella, l'esquinç lluminós s'arrodoneix sobre la superfície, es presenta d'una altra manera; martellejada, tal vegada fins i tot escolpida. El nenúfar
adormit es desperta, neda, s'estén i hauria de desaparèixer. Però roman per sempre, irradia llum i cap presència no l'ofusca.
Ja no existeix la desaparició, sinó l'acte de pintar immòbil.

Catherine TOPALL

La llibertat, agosarada

Un nom de llum i or per a una dona pintora i la seva obra original en tots els sentits de la paraula. Art primari, amb una sensualitat virginal on s'hi barregen el joc de materials, la densitat dels colors i la puresa de formes. Un camí que ve de lluny i que arribarà lluny.

L'elecció és clara: és el camí de la llibertat, agosarat.
Una dona petita i sorprenent, tan lluminosa que ens lliura amb força i delicadesa la seva flama viva, on el traç es llença i contrasta sobre un material canviant, s'arrisca i confereix ritme a l'espai fins fer vibrar armònicament els colors més agosarats. La seva pintura és vibració colorida, plena d'alegria, gosadia i també misteri. Sobra i sensual, pura i generosa, ens capbussa en una història densa, personal, que no té res de linial, sinó que és totalment lúdica. Preneu el temps d'entrar en les seves obres i passejar-vos entre els seus colors, com es respira un atac de bogeria, de saviesa, de gosadia, de treball, d'aventura, de soledat, d'alteridad,
de silenci, de secret i d'obertura.
Tàctils, olfactives i colorides.

Aquest encontre no us deixarà indiferents,
el cos d'aquesta obra farà vibrar el vostre propi cos. Potser fins i tot descobrireu quanta bellesa, grandesa, quant de joc (quant de "jo")
i quanta lluminositat hi ha en vosaltres mateixos... En total simplicitat.
La joventut és intemporal.
No us ho perdeu. Mai no heu vist res semblant.

Amarine GUERLIN

 

continuació TEXTS